sorgin(-)afari

iz. Gauerdi inguruan egiten den afaria, bereziki, egun berezietan edo taldean eginiko lanen bat amaitu ondoren lagunartean egiten dena. (Hiztegi Batua)

Orotariko Euskal Hiztegian

SORGIN-AFARI. (V, G-to, AN-ulz, B; H; s.-apari G, AN; xurgin-aigari R-uzt). Ref.: A (sorgin-apari, xurgin-aigari); A EY I 382; Arin AEF 1960, 82; Iz LinOñ 180, IzG; JMB At; Izeta BHizt2.

a) Cena de media noche. “Réveillon” H. “Cena ligera a media noche que se hace al construir calero; litm., cena de brujas” A. “Oillar-mezatik landa etxean egitan dan apario ño bat da xurgin-aigaria” Ib. “Sorgin apari, así se llamaban ciertas cenas en común o entre varias viviendas de una misma casa […] o entre las personas que frecuentaban alguna reunión o tertulia, como las suasleek, o también entre jóvenes que habían postulado por Carnaval o Santa Agueda (G-goi)” Arin AEF1960, 82. “Sorgiñ-afarie, la cena que se hacía a media noche al terminar los trabajos del lino (Etxalekun)” Iz IzG. “Goizeko iruetan sorgin-afari ederra in ginuen” Izeta BHizt2. “La noche del nacimiento de Nuestro señor Jesucristo, acudió a la misa del gallo y […] pasó a casa de Joaquín de Unzué […] a tomar un bocadillo que llaman sorguinafari, como es costumbre en aquella noche” (Valdizarbe, 1802) LexHNav II 143. Iraulixe gau-erdia lana bukatzeko; / –izena ‘sorgin-afari’ orregatik edo…– / ian zuten, edan zuten. Or Eus 60 (v. tbn. 144). Jan-edana amaituta, gogozko sorgin-apariari azkena emonda, guztiak alkarri agur egiñaz kalera ziran. Erkiag Arran 47. v. tbn. Gazte 1957 (Enero) (ap. DRA).

b) “Sorgin-afari (V-arr), cena que hacen las mujeres al celebrar la última tertulia de la invernada” A.

Beste hizkuntza batzuetan (Elhuyar eta Word Reference hiztegiak):

es iz. cena de medianoche (de amigos o vecinos, que se hacía después de un trabajo colectivo)
fr iz.
en iz.
port iz.

Testuinguruan

Sorgin-afarian bildu ziren. (Elhuyar hiztegia)