deitore

iz. (Ipar.) Auhena, adia.  (Harluxet Hiztegi Entziklopedikoa)

Orotariko Euskal Hiztegian:

1 deitore (-th- L, BN ap. A; Lar; -th- SP vEys, Dv, H), deitora (-th- SP, Arch ms. (ap. DRA), H).

Tr. Documentado en Leiçarraga y en autores septentrionales del s. XVII, más adelante lo hallamos en AR, Duvoisin y, ya en el s. XX, sobre todo en textos meridionales de léxico cuidado. La forma deitora la emplean Axular, Ibiñagabeitia y, a veces, Zaitegi. En DFrec hay un ej., meridional, de deitore. Con el significado de “lamentación, lamento”, es mucho más común auhen (q.v.).

Lamentación, planto (en particular por la muerte de alguien; se refiere tbn. a las demostraciones de dolor cantadas, tipo endechas, etc., si bien los ejs. recogen gralmte. su significación de ‘lamentación, lamento’ en general). “Planctus”, “lamentation pour les morts, luctus” SP. “Clamor” Lar (cf. tbn. “clamorear, tocar a muerto, illezkillak, ildeitoreak jo”). “Lamentation que l’on chantait à la mort et à l’enterrement des personnes; complainte” Dv. “Deithoreko eguna, le jour de la lamentation” Ib.

2 deitore

Nombre, denominación. Cf. deitura. Guziek gaizki hartu zuten, salbu Espainia Castillako erregina, Izabela deitorea zuenak. HU Aurp 50.

Sinonimoak: iz. (Adorez Sinonimoen Hiztegia)

[auhen] : auhen, intziri, erosta, adia
[marru] : marru, aiene, kexa

Beste hizkuntza batzuetan (Elhuyar eta Word Reference hiztegiak):

es (Ipar.) lamentación, lamento
fr lamentation, gémissement
en groaning, moaning, complaining; groan, wail, lament
port lamentação, lamento

Entzun:

Haren ahotsa berriro garrasi eta deitore bilakatu zen.  [Manhattan Transfer, John Dos Passos / Lopez de Arana (Ibaizabal, 1999)] (Ereduzko Prosa Gaur)

Negar eta intziri egingo dut mendiak direla eta; deitore, larre-zelaiak direla eta: erreak gelditu baitira eta hutsik; ez da ardirik beeka entzuten, hegazti eta abereak ihesi joanak dira.  [Elizen arteko Biblia, Askoren artean (Idatz, 2004)] (Ereduzko Prosa Gaur)

deitore (Gaurko hitza, CC)